.

Ja som a l'Equador

May 28

Sortim de Máncora de nit per fer el trajecte fins a Guayaquil dormint. El bus és com una llauna de sardines amb rodes. Al cap de 3 hores parem a la frontera per fer els tràmits pertinents sense massa problemes. Al final arribem cap a les 9 del matí en una mega terminal al nord de a ciutat. Agafem un taxi i anem a buscar un hostel per passar la nit. Per demà ens espera un couchsurfer per anar a casa seva. Anem al hostel i dormim i descansem. Sortim a fer una volta i a buscar xips pels telèfons. La ciutat és bastant moderna sense massa atractius turístics a banda de la catedral, el parc de les iguanes (un parc amb centenars d'iguanes bastant grans que campen lliures) o el malecon, a la riba del riu Dabahoyo. Això si, el trànsit més organitzat que a Perú, els vianants tenen preferència, i pràcticament no sens clàxons dels cotxes... quin descans!



El dia següent a la tarda, el noi que ens ha d'allotjar ens va donant llargues i al final diu que no pot, que n ha preparat res... Escolta tiu! Si no saps com va el couchsurfing no t'hi apuntis! Res, tornem al hostel que estàvem. A la nit safari de mosquits (fins a 7 cadàvers) per poder dormir tranquils. Al matí següent fem via cap a la Ciutat de Cuenca de los Andes. La carretera s'enfila cap a la muntanya, fins als 3800 metres, per baixar de nou dins a 2500. Creuem el Parc Nacional de Cajas, amb uns paisatges espectaculars i envoltats, a estones, per boira pixanera. Arribem i fa fresqueta i cap al hostel Yakumama, acabat d'obrir fa un mes i pinta molt bé. A mes arribem just per les festes de Corpus, molt celebrades en aquesta ciutat.

Máncora

May 26

Els promesos Sol i platja no són tant. Bé de fet la platja no està mal, però en tenim de molt millors a prop de casa, això si: l'aigua ja és calenteta. Quant al Sol, doncs alguns núvols residuals l'enteranyinen, però tot i això és bastant potent. Així doncs passem uns dies fent una mica el "perro", entre jaure a la platja, migdiada, algun bany i algun passeig. El nostre bronzejat s'accentua per moments i si seguim així quedarem negres.
El hostel no és res de l'altre mon. Vull dir que no està malament, però potser cobren un pèl massa... potser són els preus de la zona on tot és una mica car... I en fi... avui marxem cap a Equador, en concret a Guayaquil on ens esperen uns couchs per passar 3 o 4 dies per organitzar-nos un mica en aquest país de la meitat del món!

El Señor de Sipán

May 22

La nostra vista a Chilcayo es pur tràmit per poder visitar la tumba del Señor de Sipán. Es tracta d'un interessant museu que imita la forma d'una piràmide truncada, a l'estil de com eren aquest tipus de construccions rituals i funeràries de la cultura Moche. Aquesta cultura es va estendre per la franja semi desèrtica entre els Andes i el Pacífic, entre Lima i el nord de Perú. Aquest clima, provocat pel corrent de Humbolt va fer que es convertissin en especialistes enginyers hidràulics per aprofitar les aigües dels rius que venen dels Andes i canalitzar-los a les terres àrides per conrear multitud de plantes. Un dels màxims exponents descoberts fins ara i que permet entendre millor aquesta cultura (segons els especialistes) és la tomba del Señor de Sipán. Tot i conèixer l'existència del jaciment, allà on es va trobar la tomba; no va ser fins que es va detectar que la començaven a expoirar, que es va posar en marxa un pla d'emergència per salvar les restes (amb un mort i tot!).
El recorregut pel museu, de dalt a baix, com si entréssim en un jaciment, ens mostra pas per pas el procés d’excavació i recuperació de les restes. A més compta amb nombroses rèpliques i els originals restaurats i no restaurats trobats a les tombes, i naturalment el cos (bé els ossos que queden) del senyor de Sipán. És un museu excepcionalment ben planificat i dissenyat, vigilat i net. Una joia de la corona del nord de Perú que bé val la pena visitar.
La pega, o no, és que no es poden fer fotografies. De fet et fan deixar el mòbil i càmeres a consigna, o sigui que us haureu de conformar amb els enllaçosde videos o buscar per internet.
La ciutat molt tranquil·la, això si, els preus comencen a ser alts. Ha costat troba un lloc per dormir relativament econòmic i net.



El Cuarto del Rescate i el Pisco Sour

May 22

Anem a Cajamara amb la intenció de veure el Cuarto del Rescate i per fer parada direcció a Chachapoyas.
El Cuarto de Rescate es on els espanyols varen retenir l'Inca Atauapla. Ell els va prometre omplir l'habitació on el tenien retingut, dues vegades amb plata i una amb or. Això fa un volum de uns 50 metres cúbics de plata i uns 25 d'or...(calculeu els quilos!!!) Al final, però, tot i rebre el que els havia promès, els espanyols el varen matar, acusat de poligàmia i heretgia. De fet, podríem dir que els inques varen perdre per estar enfrontats en una guerra civil entre ells, i tenir com a enemics moltes de les tribus que hi havia en el moment al Perú, a les que tenien sotmeses. Per tant, podríem dir que els espanyols varen passar a rampinyar com carronyers. A més amb la superioritat dels cavalls (no hi havia cavalls a Sud-Amèrica en aquella època) i les armes d foc... doncs va ser una carnisseria.



Aprofitem per visitar l’església del Belén, i l'antic hospital convertit en museu d'art contemporani. Cal remarcar que les esglésies de la ciutat no tenen campanar perquè un cop acabat el campanar s'havia de pagar un tribut a la corona espanyola. Per tant, molt hàbils, no varen acabar els campanars. La única que els va acabar, va ser el 1962 quan el tribut ja no existia.
Per fer les visites ens acompanya en Jacinto (jaacino.leo@hotmail.com), guia de turisme, al que contractem amb els diners que estalviem amb es entrades, doncs és el dia internacional dels museus...
A Cajamarca coneixem l'Herbert i l'Anais, els couchs que ens allotgen De fet ens allotgem al despatx de l'Herbert, on hi té una habitació pels surfers. El lloc està decorat amb nombroses imatges de cases famoses, museus... etc i és molt cèntric.
Amb en Herbert, L'Anaís i la Cloe (una altra surfer) anem a casa d'uns amics a prendre algo. De fet l'habitual és el Pisco Sour i allà aprenem a preparar-lo (3 oz de Pisco Acholado, 2 oz de Jarabe de goma, 1 oz de llimona i una clara d'ou). També provem el pisco Chilcano entre patates i formatge.
Finalment esbrinem com anar a Chachapoyas i decidim canviar de plans. És lluny, cansat, i decidim anar cap a Chiclayo a veure les tombes del senyor de Sipán.
Així que... carretera i de nou cap al mar

Doncs som l’Esteve i la Vane, que als nostres 32 anys, quasi 33, hem decidit donar un tomb a la nostra vida, perquè som joves i sobretot ens sentim molt joves!!!! Hem fet moltes coses, sobre tot ens considerem emprenedors i ara després de tant temps portant una empresa (o alguna més) necessitem regenerar forces i viure el nostre somni, viatjar i gaudir del món.