.

De Dunedin cap a les Catlins

Abr 17

Dunedin un diumenge de Pasqua és avorrit i està buit. Potser mencionar una estació del ferrocarril de la que havia sigut la ciutat més important de Nova Zelanda. 

Les cloïsses d'ahir no ens han fet mal i tirem avall cap al parc natural de les Catalins, a veure si veiem algun pingüí. L'aire és fresquet i la veritat és que encara que la previsió marqui bon temps, el Sol no hi és ni se l'espera. Pel camí parem a fer el xafarder a una competició de karts offroad, sembla que tradicional a la zona, tour i que mentre ens acostàvem i sentíem els motors teníem esperança de trobar una carrera de segadores d'herba...

Serpentegem per una carretera costanera rumb a la Cathedral Beach on esperem arribar a temps que no pugi la marea. Pel camí ens parem a visitar unes cascades prou maques, més encara si tenim en compte el passeig previ pel mig del bosc. Continuem avall entre platges i boscos i just quan arribem a l'accés de Cathedral Beach ens tanquen la porta als morros, això sí, de bones maneres.

Així que, una mica decepcionats, seguim cap al punt més meridional de l'illa sud, on hi ha una colònia de pingüins i per desgràcia nostra o no, tampoc en veiem cap. Sembla que ens esquivin. De totes maneres, allà mateix tenim uns platja plena d'arbres petrificats. És veu que és poc comú trobat vegetals fossilitzats, però aquí n'hi ha una bona mostra. La platja rocosa és impressionant i el trencar de les onades a un canal que s’endinsa a la platja posa la pell de gallina

Finalment fem via cap a Mataura a casa de Nigel i Marie que ens sorprenen amb un xai al forn espectacular!!!! I com que no sabem dir que no.... A taula! Plat típic de Nova Zelanda!

Gastronomia, New Zealand | Sin comentarios
Comparteix These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Add to favorites
  • email
  • Facebook
  • Google
  • Tumblr
  • Twitter

On és l'altar?

Ago 22

El principal objectiu de Pergam era visitar les ruïnes, especialment l’altar de Zeus. Pels que hagi fet algo d’història de l’art com nosaltres (jo vaig passar més hores al bar Pencil que a classe amb la Griselda i em ressonava algo d’aquesta obra) Sabreu que no es a Pergam. Jo ho vaig recordar de cop al posar els peus a les ruïnes… I és que l’altar és al Museu de Pergam a Berlín! Com? Doncs si, és com si agafessim el mur de Berlín i el portessim a Pergam i l’anomenessim Museu de Berlín, però ubicat a Pergam… Una mica liat tot plegat.

En fi, que les ruïnes bé valen la pena veure-les. De fet hi ha 2 conjunts arqueològics diferenciats: l’Akròpolis, a la part alta de la ciutat, ideat com a lloc de culte i que volia competir amb el d’Atenes, on hi havia l’altar de Zeus, el teatre i altres temples; i l’Asklepion, temple consagrat a la medecina i que en realitat funcionava com a hospital, als afores de la ciutat.
La veritat no entenem com amb la quantitat i qualitat de les dues ruïnes, no hi hagi més turistes. A l’Asklepion vam contar 5 turistes, 8 tortugues, 2 crancs i 4 sargantanes gegants. A l’Akropolis, una cinquantena de persones, 200 vespes i ja està, i això que es puja amb telefèric!
En fi, com a colofó final no està malament, junt amb els iskenders que ens emportem posats. Bus nocturn i cap a Istambul.

Gastronomia, Türkiye | Dos comentarios
Comparteix These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Add to favorites
  • email
  • Facebook
  • Google
  • Tumblr
  • Twitter

Guatapé i el Món és un mocador

Jul 25

Com a Medellín de base sortim en direcció a Guatapé per veure el Peñol i el poble. EL Peñol és una gran pedra granítica de 200 metres d'alt entre els pobles del Peñol i Guatapé, a l'est de Medellín. La zona és molt turística per la pròpia pedra, el poble de Guatapé i l'embassament del Peñol utilitzat per activitats recreatives nàutiques i la pesca. Agafem el bus que et deixa a la carretera a 800 metres de la pedra. Un cop a sota, l'entrada és molt cara i decidim no pujar i acabar d'arribar a Guatapé. Un cop allà passegem per el poble. Els colors i els sòcols són espectaculars.



Tot el poble convida a passejar. Fins i tot l’església té 4 sòcols amb els tetramorfs. Passegem una estona i anem a buscar un lloc per degustar un dels plats típics de la regió d'Antioquia: la bandeja Paisa, que no és res més que un plat combinat amb plàtan, arròs, carn picada, salsicha, alvocat, cansalada, mongetes seques i amanida. Un cop feta la migdiada a la plaça de l’ajuntament agafem un bus cap a Medellín altra vegada. Un cop allà i per casualitats de la vida i l'internet quedem per fer una cervesa amb un vilobinenc afincat temporalment a Medellín. L'Arnau... quin Arnau? el de Can Ginesta no, el de Can Tarrè, tampoc hi ha tants Arnaus a Vilobí, no?

Colombia, Gastronomia | Dos comentarios
Comparteix These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Add to favorites
  • email
  • Facebook
  • Google
  • Tumblr
  • Twitter

Coveñas i més platja

Jul 15

Sortim al migdia de Cartagena amb la idea d'anar a Tolú per agafar un bus cap a Coveñas (una mica mes al sud). Al bus, però, ens enterem que ens pot deixar a Coveñas. Ens fem una mica el longuis i sense pagar més ens deixa a lloc.
Coveñas es un petit poble turístic amb unes platges llargues, una mica remogudes en època de pluja, però més maques que les de Tolú, segons la gent del bus. Allà busquem i trobem un hotel (Paraiso del Mar) davant la platja, on ens tracten de meravella. De fet la Vane ve una mica malalta de la panxa i fem una parada de 5 dies mentre es recupera. Segueix fent bastanta calor i xafogor, però amb l'airet de la platja i un ventilador passa més bé. A més pots sortir descalç i amb banyador i amb 30 segons ets a l'aigua... un luju!
Visitem les platges de Coveñas i voltant i aprofitem per dinar a peu de platja peix fregit (en aquest país ho fregeixen tot) i arroz encocado amb patacones.



El poble té bastanta activitat ja que h ha l'escola d'infanteria naval i la terminal d'hidrocarburs més important de Colombia. Tot i això i malgrat els diners que deu rebre en concepte d'impostos i regalies, els carrers no estan asfaltats i algunes instal·lacions fan pena. Només us diré que els 4 últims alcaldes tenen causes o estan empresonats per malversació de fons públics.
Aprofitem el temps per buscar bitllets per anar a l'arxipèlag de Islas San Bernardo, a uns 30 km de Coveñas en línia recta, mar endins. Finalment trobem lloc en una barca i deixem part de l'equipatge a l'hotel per no anar tan carregats. La idea: passar 4 o 5 dies en aquestes poc conegudes illes tropicals.

Colombia, Gastronomia | Un comentario
Comparteix These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Add to favorites
  • email
  • Facebook
  • Google
  • Tumblr
  • Twitter

Menjant formigues

Jul 01

San Gil, al sud de Bucaramanga, és famosa pels esports d'aventura. De fet la ciutat no té massa atractiu, si no és per ser el centre d'atractius naturals, zones d'esports d'aventura, i atractius turístics, però en si, no és excepcional.
Arribem allà a la tarda i busquem lloc per dormir. Decidim que el dia següent anirem a Barichara, una ciutat que ha mantingut el seu entramat i l'estil de construcció típicament colonial. La ciutat mereix un volta i es pot fer una caminada fins  Guane, el problema, es que només d'arribar fa un ruixat de maria santíssima. Decidim mentre esperem si deixa de ploure, anar a fer un cafè (de fet em penso que estem bevent més cafè que aigua). Després fem una volta pel poble i decidim no fer la caminada. El fang és com cervell de gat i s'enganxa moltíssim. Així que un cop feta la volta tornem a San Gil on fem una volta pel poble. Aprofitem per comprar i tastar les famoses hormigas culonas, que no deixen de ser insectes torrats (tots tenen el mateix gust) però fa gràcia veure-les dins el pot.



Acabem el dia amb unes partides de Rummy al hostel i preparant la nostra sortida, doncs demà sortim cap al Carib. Hem trobat una companyia que fa descomptes als motxillers i hostels (Expresso Brasilia) i ens porten els bitllets a domicili.
Així deixarem el centre de Colombia i anirem cap al nord, al Carib, 12 horetes més de bus...

Colombia, Gastronomia | Sin comentarios
Comparteix These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Add to favorites
  • email
  • Facebook
  • Google
  • Tumblr
  • Twitter
Clica per veure més entrades

Doncs som l’Esteve i la Vane, que als nostres 32 anys, quasi 33, hem decidit donar un tomb a la nostra vida, perquè som joves i sobretot ens sentim molt joves!!!! Hem fet moltes coses, sobre tot ens considerem emprenedors i ara després de tant temps portant una empresa (o alguna més) necessitem regenerar forces i viure el nostre somni, viatjar i gaudir del món.