Al mig del poble de San Ignacio queden part de les ruines de la "Reducción de San ignacio".
Seré breu: Els jesuites eren instal·lar-se a la zona, varen aprendre guaraní i varen aplegar sota la seva comunitat població guaraní de a zona. A canvi de l'organització social i l'evangelització, els guaranis treballaven per ells i per la comunitat. Aquesta simbiosi, oferia també protecció als guaranís davant els traficants d'esclaus portuguesos. Així, poc a poc les 30 reducions jesuites de la zona varen anar agafant poder i importància i només devien obediècia al Papa i al Rei d'Espanya. Poc a poc els governadors i l'església de la zona varen pressionar el rei espanyol perquè fes fora els jesuïtes perqué, segons ells, voien crear un estat propi i prescindir del rei (tenien enveja del poder económic que havien aconseguit les reduciones, amb el comerç de ferro, hierba mate, etc...). I finalment el rei d'Espana els va expulsar d'Amèrica. Resultat: les reducions varen decaure fins a desaparèixer.

Avui dia queden parts ruinoses d'algunes d'elles que val la pena visitar i que son patrimoni de la humanitat.
Al vespre varem anar a passejar pel poble i ens varem trobar de cara amb l'"estudiantina", que l'havien anulat la setmana anterior per la puja. A grans trets, una festa on les escoles i instituts desfilen amb carrosses i disfressats amb la música a tope (veure tractor disco a les fotos). Se celebra a tot el nord del país i es famílies s'apleguen als carrers per veure'ls passar.
Finalment, el dia següent varem intentar 2 hores d'autoestop sota la pluja, però va ser impossible. O sigui que omnibus i cap a Posadas, caminada de 7km amb les motxilles i cap casa en Patricio, el couchsurfer que ens eperava.

Sortim a les 10 de l'allotjament i caminem fins a fora de Puerto Iguazú per a fer autoestop. El lloc és perfecte: poca velocitat dels cotxes, sortida de benzinera... però la gent no s'atura o van plens. Haviem calculat fer dues hores d'autoestop, però a les 12 passades el sol ens toca de ple al cap i ens reescalfa el cervell. Entrem a la benzinera a prendre un refresc i decidim tornar cap a la ciutat a agafar un autobus fins a San Ignacio (on anavem) per veure les ruines dels jesuïtes. El viatge en autocar dura de quarts de quatre a set de la tarda per fer gairebé 350 quilòmetres. Un copa allà busquem allotjament pel poble i aqui ens teniu: a l'Hostl Papillon. Bona nit i fins demà.

14 hores d'autobus des de San José, Entrerrios, a Puerto Iguazú, Misiones. Tot i ser autocars molt còmodes les últimes dues hores varen sobrar. Un cop allà busquem lloc per dormir i el dia segúent cap a les Catarates (a 20 km de Puerto Iguazú). L'entrada sembla Port Avenura (botigues, trenet,...) però quan vas entran a la selva i comences a veure animalots, la sensació canvia. Comencem per la part de la Garganta del Diablo i la veritat és que per moltes fotografies que vegis, no es pot explicar N'hem penjat unes quantes (es veuen tortugues, peixos, llangardaixos, papallones monos, coatís...) i estem preparant un video, però no fara justícia a la realitat. Molta gent i un dia preciós que ens va enfosquint la pell.

A la tarda, altra vegada a Puerto Iguazú anem a vere l'encreuament dels rius, al punt conegut om 3 fronteres, on conflueixen Paraguay Brasil i Argentina. És com la taula dels 3 bisbes, però en gros.
A vespre, per celebrar que faig 33 anys (moltes gràcies per les felicitacions i mostres d'afecte), hem anat a fer una parrillada, com a cosa exepcional.

Ahir varem anar amb en Silvio, la Fabi, la Romina, la Valeria, en Ricardo i en Sabastian a fer un pícnic a la Aldea, just a la riba del riu Uruguay. Dia tranquil, amb Sol i núvols. Sense massa mosquits, parlem i parlem, aprenent paraules, costums i tradicions, així com què cal portar al cotxe a cada país en cas que et pari la policia (sabanas, bombillas, reflectantes...) Plantes noves, animals gegants (clica per veure un llangardaix mirjà).

A la tarda, se'ns acaba l'aigua pel mate i tenim 2 opcions: marxar o mirar com escalfar aigua. Llavors decidim fer un experiment: comprovar si es pot escalfar aigua amb una ampolla d'aigua sobre el foc sense que aquesta es desfaci o exploti. El resultat: http://www.youtube.com/watch?v=GW07jTE6SB4&feature=plcp

Un cop a casa, amb l'ajuda d'en en Silvio i les seves amistats, intentem organitzar el transport. Finalment despres de barrinar i suspesar les opcions, descobrim que amb el carnet ISIC ens fan un 50% de descompte per viatjar en colectivo. Avui n'agafem un a la 1:30 de la nit direcció a Puerto Iguaçú per arribar demà al migdia.

En resum, l'estada a San José ha sigut excel·lent, ens han tractat com reis: moltes gràcies Silvio i Fabia!

Sortim aviat de casa i a les 9 ja som dalt al tren. 2 hores fins a Zarate, o sigui mes o menys com el que es triga per anar a Barcelona i fer la matixa distància des de Girona.
Ahir al vespre, sopar de comiat Mexicano -argentí, amb mole con arroz i costelló de vedella al forn, gentilesa de l'Israel i la Alexandra i d'en Jose-Luís
Un cop allà i seguint indicacions, esperem un colectivo per sortir del poble. Es un poble tipus Regreso al Futuro, molt extens, llarg i quadriculat. Un cop fora de Zarate, i ja a la ruta 12, ens carrega una noia fins a Gualeguaychu. El paisatge val la pena (mireu els videos) i tot és pla i moll, amb vaques amb l'aigua als genolls i tot verd i patanós. Un cop allà, dinem fora l'autopista i una noia en recull i ens porta a Gualaguaychu N. Allà caminem una estona (control de gendarmeria inclós) i ens posem a fer autoestop de nou sota una cleca de Sol important. Finalment, a les 4 ens recullen uns joves que anaven cap al Parc Nacional del Palmar i ens deixen a San José, a casa d'en Silvio i la Fabiana. Amb ells fem una volta pel poble i despres d'una estona de tertúlia ells marxen a un casament i ens quedem a casa preparant el sopar. Com si fos una suite!
Avui hem apres dues coses: molts cotxes (des d'un R11 fins a un Volkswagen Souran... si Souran amb S) poden anar amb Gas i tenen un sistema dual d'alimentació amb una mega bombona de gas al maleter)
La segona, el difícil que és parlar bé l'Español:

Demà farem un pícni amb ells i uns amics al Palmeral i dilluns ens acostaran a una àrea de servei molt gran a veure si trobem camió cap al nord...

La ciutat és molt gran i al matí fem una hora de tren. No hem deixat de visitar, però llocs emblemàtics com la Casa Rosada, a Plaza de Mayo, la Llibreria Atelier o els barris de Boca o Sant Telmo. Els surfers que ens allotgen (en Jose-Luís i la Núria) ho tenen tot preparat, i amb un munt de mapes i explicacions hem pogut veure curiositats arquitectòniques o llocs prou singulars. S'acaba, però el nostre recorregut per aquesta ciutat. Avui agafem un tren cap a Zaraté amb la intenció de fer autoestop cap al nord fins a San José, on ens esperen uns surfers aquesta nit.

Destaco agunes curiositats alimentàries:

• Al lineal del super, a la secció ous, n'hi ha una gran diversitat i varietat de tamanys i colors
• No passa el mateix amb la xocolata, que quasi no hi ha per triar
• La llet està envasada en bosses i no tetrabricks

Arribem a Barcelona una mica emocionats amb els comiats, doncs hem fet molta preparacio del viatge, però no haviem previst aquesta situció emocional... En fi, cap problema. Pugem a un super Airbus d'Alitalia (res a veure amb Ryanair) amb refrigeri inclós! Un cop a Roma, marató per dins de Fiumicino cap a la T3 per agafar un avió que havia de ser millor.

Entrem per davant, butaques futuristes amb super TFT de 21", però això era primera classe. Continuem direcció a la cua i veiem butaques acceptàbes, amb repospeus, pantalles de 15"... en fi, un seient còmode per 13 hores de viatge. Doncs no! Nosaltres anavem més enrera amb uns tamborets acolxats. Just en 2 seients centrals amb uns "ferricots" als peus que no ens permetien estirar les 2 cames, amb pantalla tft de 7", amb pixels morts i on no se el perquè no podeim veure cap pel-liula (la majoria de la resta del passatge si que els funcionava). En fi... aguantem la respiració i amunt...