Sortim al vespre del centre de la ciutat cap a l'estació de busos que está a 8 quilometres. No entenem res, perqué es una mega estació amb la meitat de serveis parats i sense un trànsit que ho justifiqui. És com un aeroport de Castelló o Lleida. no sabem si en algun moment va arribar a ser quelcom o l'han fet esperant temps millors. En tot cas agafem el bus i ruta nocturna cap a Istambul, amb ferry inclós.
Un cop a Istambul, esmorzar i cap a l'aeroport. Allà ens sorprenem a l'adonar-nos que viatgem en classe bussines. Això significa cues ràpides, passos preferents i un lounge on hi ha bufet lliure i aprofitem per fer el segon esmorzar.
Un cop a l'avió tracte preferencial i un dinar espectacular (per ser en un avió es clar). Comencem a fer apostes a veure què passarà quan fem escala i agafem el segon aviò que ens portarà a Barcelona.



Doncs ho heu endevinat: ens donen dinar altra vegada... Finalment, tips com rènecs arribem a Barcelona on trobem una de les parts més complicades del viatge: arribar de l'Aeroport del Prat a Girona. Les conexions son minimes, velles i de mala qualitat. No se quina impressió s'emorten els turistes de la "cosmopolita" i "moderna" Barcelona. Em quedo amb els busos de Turquia.
Finalment arribem a Girona i la Yoli ens recull i porta a VIlobí. 24 hores de Bergama a casa... no està malament

El principal objectiu de Pergam era visitar les ruïnes, especialment l’altar de Zeus. Pels que hagi fet algo d’història de l’art com nosaltres (jo vaig passar més hores al bar Pencil que a classe amb la Griselda i em ressonava algo d’aquesta obra) Sabreu que no es a Pergam. Jo ho vaig recordar de cop al posar els peus a les ruïnes… I és que l’altar és al Museu de Pergam a Berlín! Com? Doncs si, és com si agafessim el mur de Berlín i el portessim a Pergam i l’anomenessim Museu de Berlín, però ubicat a Pergam… Una mica liat tot plegat.

En fi, que les ruïnes bé valen la pena veure-les. De fet hi ha 2 conjunts arqueològics diferenciats: l’Akròpolis, a la part alta de la ciutat, ideat com a lloc de culte i que volia competir amb el d’Atenes, on hi havia l’altar de Zeus, el teatre i altres temples; i l’Asklepion, temple consagrat a la medecina i que en realitat funcionava com a hospital, als afores de la ciutat.
La veritat no entenem com amb la quantitat i qualitat de les dues ruïnes, no hi hagi més turistes. A l’Asklepion vam contar 5 turistes, 8 tortugues, 2 crancs i 4 sargantanes gegants. A l’Akropolis, una cinquantena de persones, 200 vespes i ja està, i això que es puja amb telefèric!
En fi, com a colofó final no està malament, junt amb els iskenders que ens emportem posats. Bus nocturn i cap a Istambul.

La següent parada es Selçuk. Segur que no us sona de res, però si us parlo d’Efes? A algú li pot sonar a l’equip de bàsquet Efes Pilsen d’Istanbul, a d’altres a la cervesa Efes, omnipresent a tot Turquia i patrocinadora de l’equip de bàsquet que he mencionat fa un segon, i potser als que vau anar o aneu a doctrina us sonin les cartes de l’apòstol San Pau als cristians d’Efes.
Doncs aquí és on arribem amb la intenció de veure les ruïnes de la ciutat romana, i la biblioteca de Celsus que destaca especialment.
Aprofitem la tarda per veure les ruïnes i no patir per la calor de la canícula i la veritat és que fa goig passejar per entremig de tantes pedres. Tot i que no es pot visitar tot el complex (no està tot excavat no de bon tros) cal destacar un gran teatre i un petit teatre per a les reunions de la comunitat.
L’edifici estrella però, és la biblioteca del que es conserva la façana de dos pisos bastant espectacular.

També hi ha un conjunt de vivenda domèstiques molt interessant (ens han dit), protegit com si fos un pavelló esportiu, però que està tancat i no es pot visitar. La quantitat e turistes es important, però el lloc és gran i et pots moure còmodament.
Acabada la visita, tornem a peu al poble, veient de lluny l’amfiteatre sense excavar i el trencant per anar a Ca la Verge Maria. I doncs si, a part de Sant Pau, va passar per aquí la Verge Maria junt amb Sant Joan. Ell va fer una basílica i va marxar. Ella si va quedar a viure fins que es va morir… O això diu la gent, els cartells, i ho corrobora el Vaticà. La lira és la lira!
El dia següent anem a la platja a 20 minuts en bus, a Kuşadası, lloc de parada de gegantescos creuers i a petar de turistes als carrers i a la platja, que presenta però un estat de l’aigua excepcional. Aprofitem per passejar pels carrers i botigues i comprar unes camises. Tornem a Selçuk a dinar al millor restaurant del poble segons TripAdvisor i no ens decepciona ni en prestacions ni preu.
A la tarda, després de la migdiada, volta pel poble i preparat per anar tirant cap a Bergama (Pèrgam) l’endemà.