Arribem a Auckland a mig matí. Recollim les maletes i anem cap al centre. Allà, un cop dinats i arreglat el tema allotjament fem servir un Uber per anar cap a casa la Jane. I si ahir el couchsurfer era el novato, avui la Jane és novata a Airbnb. Arribem a casa seva i no hi és. La truquem i gràcies a les indicacions entrem a casa. Quan arriva ens dona indicacions de què fer a Auckland i també de que ella marxa i que ens deixa la casa per nosaltres. Coses que passen! Passeig pel barri i a dormir

L’endemà sortim de nou i anem cap al centre. És la ciutat més cosmopolita  que hem vist en tot el país i a més coincideix amb els Master World Games, com uns jocs olímpics per veterans. La ciutat bull de gent i està a tope. Ens hem apuntat a un tour guiat així que amb tot el grup descobrim els racons més curiosos del centre de Auckland. Havent dinat i pel nostre compte fem una ruta per la zona costanera i tornem caminant fent una ruta pels parcs més importants de la ciutat on descobrim uns estranys bolets. Al vespre comprem indi take away i un vinet i sopem a lloc com si de casa nostra es tractés.

L’últim dia, un cop les maletes llestes anem a veure un volcà proper i acabem de preparar l’equipatge... i a primera hora de la tarda.... bus i cap a l’aeroport... això s’acaba....

Arribem a Queenstown i trobem la primera cua de tot Nova Zelanda. Diríem que és el poble més turístic de Nova Zelanda. Gent amunt i avall i un restaurant o bar a cada porta, botigues de souvenirs i hotels i agències de tours i aventures per tot arreu. Els preus

Visitem el poble abrigats perquè fa un aire fresquet. El poble a la vora d’un dels llacs amb l’aigua més pura i transparent és una munió de xinesos amunt i avall. Dinem en un fish and ships food track que seria potser un dels plats típics del país, en realitat importat dels seus colonitzadors. La ració generosa i menjada areces de l’aire fred que fa ens reconforta una mica. Després d’un cafetó, aquest dins un bar, agafem via a Cromwell. Descobrim, en nomes 60 quilòmetres una zona bastant seca, que no freda on per sorpresa nostra hi ha també uns quants cellers que fan molt bona pinta. SI ens faltava veure algun tipus de paisatge era aquest. Molt més àrid i amb vegetació baixa. Ideal per les vinyes... això si, amb les vinyes tapades i molins calafectables per evitar que es congelin a l’hivern.

Arribem a Cromwell on ens espera en Harvi. Un couchsurfer indi que acaba de començar en això d’allotjar gent. Parlem una estoneta i a dormir que hem de matinar.

Al matí, sortim i fem via cap a Queenstown un altre cop per a deixar el cotxe i agafar l’avió cap a Auckland, última etapa del nostre viatge

Ens aixequem amb molt bon temps! Sooool! Esmorzem i després d’acomiador-nos dels Couchsurfers que estaven en un break entre munyir vaques i escampar fems, anem cap a Milford Sound. Sembla que és al cantó, però són 100 quilometres la nord per anar a un cul de sac, a veure una zona de fiords. Pel camí el paisatge cada cop més abrupte es va fent més vertical fins a arribar a un mur de pedra on creuem un estret túnel de pas alternatiu per arribar finalment a Milford Sound. El paisatge és impressionant i només pots mirar amunt o cap al mar, que ens avui el tenim en marea baixa i li resta un xic d’espectacularitat al paisatge. Tornada cap a Te Anau on finalment hem decidit dormir a un Motes per revisar i preparar les motxilles i equipatge perquè demà anem cap a Queenstown on haurem de deixar el cotxe. És molt típic a Nova Zelanda el concepte Motel. De fet al ser un país sense massa edificis verticals, no hi ha gaires hotels i si en canvi extensos motels i complexes hotelers amb el concepte d’aparcar a la porta de l’habitació, amb cuina i algun servei comú a l’edifici principal. Aprofitem per fer unes cerveses al happy hour i ens preparem per demà.

Ens acomiadem dels CouchSurfers i sortim cap a Invercargill, amb la idea de fer una volta a la ciutat i anar a la península de Bluff a menjar ostres. 

La ciutat no és massa atractiva si descomptem una botiga gegant de recanvis de cotxe, moto, regals i altres.... Als, enmig dels lineals i estanteries una col·lecció espectacular de cotxes i motos del propietari que en el seu moment va tenir el rècord mundial de vulgueu velocitat en moto dubte una Indian.

Vista la botiga, torna a ploure i agafem via cap a Bluff. A l'arribar típica fotografia a la senyal amb els punts quilomètrics i busquem un restant. Dels dos que hi ha, un tancat i l'altre cremat. I és que en aquest país entre fusta, moquetes i llars de foc, cada casa és un mini polvorí. Totes les cases tenen (deu ser obligació) alarmes antiincendi a cada estança!.

Sortim direcció nord oest cap al Te Anau amb ganes d'anar a veure els fiords demà. Arribem al poble, bastant turístic i unes ullades de sol ens permeten veure una posta de Sol molt maca, abans d'anar a cas dels CouchSurfers que ens esperen. Dos holandesos que munyen vaques en una granja propera. Als ens trobem 2 surfers més i fem un parell de truites de patates amb pa amb tomata. Després de sopar, xerrada llarga i a dormir.