Passem 10 dies llargs a Medellín visitant una ciutat molt agradable. La ciutat està envoltada de muntanyes i plena d'arbres al seu interior, de manera que tot i tenir edificis alts, està sembrada de punts verds. Els medellinenses estan molt orgullosos de la seva ciutat i regió (Medellín es capital de l'Antioquia) i especialment del metro. Tenen 2 línies de metro alçat sobre columnes i 3 de metrocable (telefèric). s'ha de dir que per funcionar des del 1995, el seu estat és impecable i sembla nou com si l'haguessin estrenat ahir.
Visitem el Parc Explora (com un museu de la ciència), el Planetari, el barri de Poblado, el centre, el Museu d'Antioquia (amb una important col·lecció de Botero)... S'ha de dir que Medellín no compta amb centre històric perquè totes les construccions es van anar tirant a terra per fer edificis més moderns.
Aprofitem, també, per conversar llargues estones amb en Henry i la Daniela (els couchs que ens allotgen) i la seva família, amb un cubalibre de ron antioqueño a la mà i mentre juguem al Rummy-Letras o al Risk. Aprenem bastant de la història i maner de fer de Colombia i els colombians i els diferents punts de vista del passat i present de Colombia, les guerrilles, els paramilitars i la manera de fer dels colombians.
Interessant ciutat que be val un visita i no només d 2 dies i que no s'acaba en el tòpic del "Cartel de Medellín" però que d'alguna manera va marcar la ciutat i el país en el seu passat recent

Passem 10 dies llargs a Medellín visitant una ciutat molt agradable. La ciutat està envoltada de muntanyes i plena d'arbres al seu interior, de manera que tot i tenir edificis alts, està sembrada de punts verds. Els medellinenses estan molt orgullosos de la seva ciutat i regió (Medellín es capital de l'Antioquia) i especialment del metro. Tenen 2 línies de metro alçat sobre columnes i 3 de metrocable (telefèric). s'ha de dir que per funcionar des del 1995, el seu estat és impecable i sembla nou com si l'haguessin estrenat ahir.
Visitem el Parc Explora (com un museu de la ciència), el Planetari, el barri de Poblado, el centre, el Museu d'Antioquia (amb una important col·lecció de Botero)... S'ha de dir que Medellín no compta amb centre històric perquè totes les construccions es van anar tirant a terra per fer edificis més moderns.
Aprofitem, també, per conversar llargues estones amb en Henry i la Daniela (els couchs que ens allotgen) i la seva família, amb un cubalibre de ron antioqueño a la mà i mentre juguem al Rummy-Letras o al Risk. Aprenem bastant de la història i maner de fer de Colombia i els colombians i els diferents punts de vista del passat i present de Colombia, les guerrilles, els paramilitars i la manera de fer dels colombians.
Interessant ciutat que be val un visita i no només d 2 dies i que no s'acaba en el tòpic del "Cartel de Medellín" però que d'alguna manera va marcar la ciutat i el país en el seu passat recent

Sortim de Coveñas cap a Tolú per agafar una barca cap a les illes. Just el dia de la Mare de Déu del Carme. L'agència que ens ha de portar a l’illa és l'encarregada de fer la missa en honor dels pescadors, barquers i conductors i ens diuen que ells no viatgen. Després de parlar amb ells i ensenyar-los els bitllets, ens col·loquen en una altra barca i llestos. La mar molt tranquil·la i un dia esplèndid. Pel camí veiem la primera illa i atraquem a l'Illa de La Palma per anar a l'Oceanari (els que tenen entrada, nosaltres no). Després continuem cap a l'Illa Mucura, passant per el Islote (la zona més densament poblada del món). A la barca coneixem un noi que viu a l'Illa on hi ha un poblet amb 250 habitants i 2 hotels a l'altra punta de l'illa. L'illa és com un rectangle de 700 metres de llarg per 500 d'ample, o sigui un cop de puny. Les aigües són blaves i cristal·lines. De fet l'illa és una barrera de corall o a sobre hi varen créixer manglars i llavors palmeres.
Aquest noi ens acompanya a Casa Lina, on per un mòdic preu (15000 COP) podem parar la tenda. Travessem el poblet ple de roba estesa, gent , porcs, gallines i tot al costat del mar, increïble.
Deixem les coses i a la platja. De fet ens passem 3 dies anant a la platja matí i tarda. Al nord de l'illa hi ha una platja solitària al costat d'un dels 2 hotels on fins i tot hi ha unes tumbones on descansem tranquil·lament com si esteséssim allotjats allà. el Sol pica i el color de l'aigua és espectacular. Després de resoldre uns problemes tècnics amb l'equip de snorkel que hem comprat, fem una ullada al fons marí i a les roques properes i la vista, quantitat i diversitat dels peixos és espectacular.
Un dels dies ens sorprèn una tempesta forta amb llamps i trons i un aiguat impressionant, però la tenda aguanta bé i la mitja hora que dura, l'espectacle que veiem des de sota un cobert és espectacular: llamps, trons i aigua, molta aigua, a més amb la marea alta.



A l’illa coneixem gent prou interessant amb qui parlem de tot tipus de temes, política, les guerrilles, artesania,... en fi, que com sempre diem, la gent és el millor del viatge, tot i que en aquest cas estan frec a frec amb l’espectacularitat del paisatge i l'entorn.
Finalment tornem cap al continent, amb una mica de pena, i amb una mala mar terrible amb onades de 2 metres que ens deixen xops de dalt a baix.
Proper destí: La feria de las Flores de Medellín

Sortim al migdia de Cartagena amb la idea d'anar a Tolú per agafar un bus cap a Coveñas (una mica mes al sud). Al bus, però, ens enterem que ens pot deixar a Coveñas. Ens fem una mica el longuis i sense pagar més ens deixa a lloc.
Coveñas es un petit poble turístic amb unes platges llargues, una mica remogudes en època de pluja, però més maques que les de Tolú, segons la gent del bus. Allà busquem i trobem un hotel (Paraiso del Mar) davant la platja, on ens tracten de meravella. De fet la Vane ve una mica malalta de la panxa i fem una parada de 5 dies mentre es recupera. Segueix fent bastanta calor i xafogor, però amb l'airet de la platja i un ventilador passa més bé. A més pots sortir descalç i amb banyador i amb 30 segons ets a l'aigua... un luju!
Visitem les platges de Coveñas i voltant i aprofitem per dinar a peu de platja peix fregit (en aquest país ho fregeixen tot) i arroz encocado amb patacones.



El poble té bastanta activitat ja que h ha l'escola d'infanteria naval i la terminal d'hidrocarburs més important de Colombia. Tot i això i malgrat els diners que deu rebre en concepte d'impostos i regalies, els carrers no estan asfaltats i algunes instal·lacions fan pena. Només us diré que els 4 últims alcaldes tenen causes o estan empresonats per malversació de fons públics.
Aprofitem el temps per buscar bitllets per anar a l'arxipèlag de Islas San Bernardo, a uns 30 km de Coveñas en línia recta, mar endins. Finalment trobem lloc en una barca i deixem part de l'equipatge a l'hotel per no anar tan carregats. La idea: passar 4 o 5 dies en aquestes poc conegudes illes tropicals.