El principal objectiu de Pergam era visitar les ruïnes, especialment l’altar de Zeus. Pels que hagi fet algo d’història de l’art com nosaltres (jo vaig passar més hores al bar Pencil que a classe amb la Griselda i em ressonava algo d’aquesta obra) Sabreu que no es a Pergam. Jo ho vaig recordar de cop al posar els peus a les ruïnes… I és que l’altar és al Museu de Pergam a Berlín! Com? Doncs si, és com si agafessim el mur de Berlín i el portessim a Pergam i l’anomenessim Museu de Berlín, però ubicat a Pergam… Una mica liat tot plegat.

En fi, que les ruïnes bé valen la pena veure-les. De fet hi ha 2 conjunts arqueològics diferenciats: l’Akròpolis, a la part alta de la ciutat, ideat com a lloc de culte i que volia competir amb el d’Atenes, on hi havia l’altar de Zeus, el teatre i altres temples; i l’Asklepion, temple consagrat a la medecina i que en realitat funcionava com a hospital, als afores de la ciutat.
La veritat no entenem com amb la quantitat i qualitat de les dues ruïnes, no hi hagi més turistes. A l’Asklepion vam contar 5 turistes, 8 tortugues, 2 crancs i 4 sargantanes gegants. A l’Akropolis, una cinquantena de persones, 200 vespes i ja està, i això que es puja amb telefèric!
En fi, com a colofó final no està malament, junt amb els iskenders que ens emportem posats. Bus nocturn i cap a Istambul.

El principal objectiu de Pergam era visitar les ruïnes, especialment l’altar de Zeus. Pels que hagi fet algo d’història de l’art com nosaltres (jo vaig passar més hores al bar Pencil que a classe amb la Griselda i em ressonava algo d’aquesta obra) Sabreu que no es a Pergam. Jo ho vaig recordar de cop al posar els peus a les ruïnes… I és que l’altar és al Museu de Pergam a Berlín! Com? Doncs si, és com si agafessim el mur de Berlín i el portessim a Pergam i l’anomenessim Museu de Berlín, però ubicat a Pergam… Una mica liat tot plegat.

En fi, que les ruïnes bé valen la pena veure-les. De fet hi ha 2 conjunts arqueològics diferenciats: l’Akròpolis, a la part alta de la ciutat, ideat com a lloc de culte i que volia competir amb el d’Atenes, on hi havia l’altar de Zeus, el teatre i altres temples; i l’Asklepion, temple consagrat a la medecina i que en realitat funcionava com a hospital, als afores de la ciutat.
La veritat no entenem com amb la quantitat i qualitat de les dues ruïnes, no hi hagi més turistes. A l’Asklepion vam contar 5 turistes, 8 tortugues, 2 crancs i 4 sargantanes gegants. A l’Akropolis, una cinquantena de persones, 200 vespes i ja està, i això que es puja amb telefèric!
En fi, com a colofó final no està malament, junt amb els iskenders que ens emportem posats. Bus nocturn i cap a Istambul.

Sortim al migdia de Cartagena amb la idea d'anar a Tolú per agafar un bus cap a Coveñas (una mica mes al sud). Al bus, però, ens enterem que ens pot deixar a Coveñas. Ens fem una mica el longuis i sense pagar més ens deixa a lloc.
Coveñas es un petit poble turístic amb unes platges llargues, una mica remogudes en època de pluja, però més maques que les de Tolú, segons la gent del bus. Allà busquem i trobem un hotel (Paraiso del Mar) davant la platja, on ens tracten de meravella. De fet la Vane ve una mica malalta de la panxa i fem una parada de 5 dies mentre es recupera. Segueix fent bastanta calor i xafogor, però amb l'airet de la platja i un ventilador passa més bé. A més pots sortir descalç i amb banyador i amb 30 segons ets a l'aigua... un luju!
Visitem les platges de Coveñas i voltant i aprofitem per dinar a peu de platja peix fregit (en aquest país ho fregeixen tot) i arroz encocado amb patacones.



El poble té bastanta activitat ja que h ha l'escola d'infanteria naval i la terminal d'hidrocarburs més important de Colombia. Tot i això i malgrat els diners que deu rebre en concepte d'impostos i regalies, els carrers no estan asfaltats i algunes instal·lacions fan pena. Només us diré que els 4 últims alcaldes tenen causes o estan empresonats per malversació de fons públics.
Aprofitem el temps per buscar bitllets per anar a l'arxipèlag de Islas San Bernardo, a uns 30 km de Coveñas en línia recta, mar endins. Finalment trobem lloc en una barca i deixem part de l'equipatge a l'hotel per no anar tan carregats. La idea: passar 4 o 5 dies en aquestes poc conegudes illes tropicals.

San Gil, al sud de Bucaramanga, és famosa pels esports d'aventura. De fet la ciutat no té massa atractiu, si no és per ser el centre d'atractius naturals, zones d'esports d'aventura, i atractius turístics, però en si, no és excepcional.
Arribem allà a la tarda i busquem lloc per dormir. Decidim que el dia següent anirem a Barichara, una ciutat que ha mantingut el seu entramat i l'estil de construcció típicament colonial. La ciutat mereix un volta i es pot fer una caminada fins  Guane, el problema, es que només d'arribar fa un ruixat de maria santíssima. Decidim mentre esperem si deixa de ploure, anar a fer un cafè (de fet em penso que estem bevent més cafè que aigua). Després fem una volta pel poble i decidim no fer la caminada. El fang és com cervell de gat i s'enganxa moltíssim. Així que un cop feta la volta tornem a San Gil on fem una volta pel poble. Aprofitem per comprar i tastar les famoses hormigas culonas, que no deixen de ser insectes torrats (tots tenen el mateix gust) però fa gràcia veure-les dins el pot.



Acabem el dia amb unes partides de Rummy al hostel i preparant la nostra sortida, doncs demà sortim cap al Carib. Hem trobat una companyia que fa descomptes als motxillers i hostels (Expresso Brasilia) i ens porten els bitllets a domicili.
Així deixarem el centre de Colombia i anirem cap al nord, al Carib, 12 horetes més de bus...