Prova la nova app per android:

o navega a

http://7e1b2b02-c6e0-46d0-8c79-23b151e22964.conduitapps.com

La descarregueu i la instal·leu. De moment no està a Google Play ni està verificada (encara no sóc tan bo) pero la instaleu i llestos. Pot ser que hagiu d'autoritzar la instal·lació d'aplicacions d'origen desconegut.

Sortim de Coveñas cap a Tolú per agafar una barca cap a les illes. Just el dia de la Mare de Déu del Carme. L'agència que ens ha de portar a l’illa és l'encarregada de fer la missa en honor dels pescadors, barquers i conductors i ens diuen que ells no viatgen. Després de parlar amb ells i ensenyar-los els bitllets, ens col·loquen en una altra barca i llestos. La mar molt tranquil·la i un dia esplèndid. Pel camí veiem la primera illa i atraquem a l'Illa de La Palma per anar a l'Oceanari (els que tenen entrada, nosaltres no). Després continuem cap a l'Illa Mucura, passant per el Islote (la zona més densament poblada del món). A la barca coneixem un noi que viu a l'Illa on hi ha un poblet amb 250 habitants i 2 hotels a l'altra punta de l'illa. L'illa és com un rectangle de 700 metres de llarg per 500 d'ample, o sigui un cop de puny. Les aigües són blaves i cristal·lines. De fet l'illa és una barrera de corall o a sobre hi varen créixer manglars i llavors palmeres.
Aquest noi ens acompanya a Casa Lina, on per un mòdic preu (15000 COP) podem parar la tenda. Travessem el poblet ple de roba estesa, gent , porcs, gallines i tot al costat del mar, increïble.
Deixem les coses i a la platja. De fet ens passem 3 dies anant a la platja matí i tarda. Al nord de l'illa hi ha una platja solitària al costat d'un dels 2 hotels on fins i tot hi ha unes tumbones on descansem tranquil·lament com si esteséssim allotjats allà. el Sol pica i el color de l'aigua és espectacular. Després de resoldre uns problemes tècnics amb l'equip de snorkel que hem comprat, fem una ullada al fons marí i a les roques properes i la vista, quantitat i diversitat dels peixos és espectacular.
Un dels dies ens sorprèn una tempesta forta amb llamps i trons i un aiguat impressionant, però la tenda aguanta bé i la mitja hora que dura, l'espectacle que veiem des de sota un cobert és espectacular: llamps, trons i aigua, molta aigua, a més amb la marea alta.



A l’illa coneixem gent prou interessant amb qui parlem de tot tipus de temes, política, les guerrilles, artesania,... en fi, que com sempre diem, la gent és el millor del viatge, tot i que en aquest cas estan frec a frec amb l’espectacularitat del paisatge i l'entorn.
Finalment tornem cap al continent, amb una mica de pena, i amb una mala mar terrible amb onades de 2 metres que ens deixen xops de dalt a baix.
Proper destí: La feria de las Flores de Medellín

Sortim al migdia de Cartagena amb la idea d'anar a Tolú per agafar un bus cap a Coveñas (una mica mes al sud). Al bus, però, ens enterem que ens pot deixar a Coveñas. Ens fem una mica el longuis i sense pagar més ens deixa a lloc.
Coveñas es un petit poble turístic amb unes platges llargues, una mica remogudes en època de pluja, però més maques que les de Tolú, segons la gent del bus. Allà busquem i trobem un hotel (Paraiso del Mar) davant la platja, on ens tracten de meravella. De fet la Vane ve una mica malalta de la panxa i fem una parada de 5 dies mentre es recupera. Segueix fent bastanta calor i xafogor, però amb l'airet de la platja i un ventilador passa més bé. A més pots sortir descalç i amb banyador i amb 30 segons ets a l'aigua... un luju!
Visitem les platges de Coveñas i voltant i aprofitem per dinar a peu de platja peix fregit (en aquest país ho fregeixen tot) i arroz encocado amb patacones.



El poble té bastanta activitat ja que h ha l'escola d'infanteria naval i la terminal d'hidrocarburs més important de Colombia. Tot i això i malgrat els diners que deu rebre en concepte d'impostos i regalies, els carrers no estan asfaltats i algunes instal·lacions fan pena. Només us diré que els 4 últims alcaldes tenen causes o estan empresonats per malversació de fons públics.
Aprofitem el temps per buscar bitllets per anar a l'arxipèlag de Islas San Bernardo, a uns 30 km de Coveñas en línia recta, mar endins. Finalment trobem lloc en una barca i deixem part de l'equipatge a l'hotel per no anar tan carregats. La idea: passar 4 o 5 dies en aquestes poc conegudes illes tropicals.

Sortim de Santa  Marta per una carretera que voreja la costa. Passem per Barranquilla, però no parem (és una ciutat industrial sense massa atractius9 i continuem. Anem en un microbus que va flechat per la carretera (un mica com a tònica de tot Sudamèrica) amb tanta mala fortuna o badant, s'emporta per davant una esquena d'ase i trenca l'amortiguació de la furgoneta. Per sort estem a 20 km de Cartagena i arribem sense probemes.
Cartagena és una ciutat gran, però amb una forma peculiar. Per una banda hi ha la ciutat emmurallada al centre, amb mar a cada banda. A un extrem es prolonga una península cap a la zona de Bocagrande i Bocachica, plena d'edificis altíssims. Alguns l'han denominat la Miami de Sud-Amèrica. A l'altre la ciutat ha crescut i s'ha expandit amb barris més modestos i humils
EL nostre hostel està a la zona de Bocagrande, en una caseta planta i pis. Un xic apartat del centre, però ben airejat banda i banda per la brisa de mar, doncs la calor és sufocant.  A l'habitació aire acondicionat per dormir, s'agraeix.
Aprofitem els dies d'estada a Cartagena per anar al es platges de Barú i conèixer una mica el entre històric i la zona emmurallada. És una ciutat molt turística, massa pel nostre gust. Passegem i parlem amb la gent, fins i tot parlem amb un senyor que havia estat a Catalunya amb l'equip ciclista cafè de Colombia, que ens dona quatre informacions de què fer i visitar a la ciutat i al país. La nostra visita, doncs acaba aviat un cop vista la ciutat i els voltants.... És una ciutat per un parell de dies, no més. Per fer-vos una idea, podeu veure el vídeo de Callejeros Viajeros a Cartagena de Indias:

En la nostra estada a Cartagena de Indias  aprofitem per anar a Playa Blanca, a l'Illa de Barú. Decidim anar per terra, amb bus fins a Pasacaballos (1700 COP), passar amb ferry (500 COP) i llavors amb mototaxi fins a la platja (6000 COP). Així arribem abans que la gent que va en barca. Quan arribem fa un sol espectacular i l'aigua és calenta i blava: Caribe!!!. Ens posem en una ombra i passem el mati entre la tumbona i l'aigua, menjant entrepans i bevent aigua que portàvem, perquè tot és molt car aquí. Poc a poc van arribant les barques que porten la gent que ha fet el tour Cartagena - Islas del Rosario - Barú, i que venen a dinar.



És un tour que ens hem estalviat, ja que si no vols fer snorkel o veure l'aquari no val la pena. Cap a primera hora de la tarda, en qüestió de mitja horeta es tapa el cel i fa un ruixat d'estiu espectacular, amb alguns llamps i trons, 2 dels quals peten prop nostre sobre el mar... I després de la pluja ve la calma. Negociem amb un barquer i tornem amb barca cap a Cartagena. Barca ràpida (jo em sento com un fardo de haixix) i amb 40 minuts a tota pastilla arribem a bon port.  Tonem cap al hostel, i a descansar i dormir a l'habitació, on per sort hi ha aire condicionat!

Sortim de San Gil a la tarda direcció al Carib. Passem la nit al bus amb una mica de fresca per l'aire condicionat. Quan baixem del bus a Santa Marta fa molta calor i bastanta humitat. Agafem un taxi per anar al centre, al Hostel Candela y Chocolate, al centre de Santa Marta. La ciutat és la més vella del continent amb més de 470 anys (curiosament hem estat a la ciutat més jove del continent, el Chalten a l'Argentina, fundada l'any 1985) a tocar el mar i amb la Sierra Nevada a les seves espatlles. El clima és humit i calorós, però t'habitues, en part gracies als ventiladors.
La ciutat en si no té massa atractius, però té el Parc Nacional del Tayrona entre la Sierra i el mar. Passem el vespre xerrant amb en Daniel (el noi que porta el hostel) sobre cultura, llengua i musica de Colombia, especialment de la zona costera del nord: tot un pou de ciència. També decidim fer una excursió i anar a dormir a la platja.



Amb bus anem fins a Calabazo on comença un camí, primer de pujada i després de baixada fins al mar, passant per les ruïnes de Pueblito. De fet gran part de Sierra Nevada té prohibit el seu accés a turistes i civils, perquè hi ha moltes tribus indígenes i llocs sagrats. Aquestes mateixes tribus, o els seus antecessors, varen se els que varen construir Pueblito o La Ciudad Perdida, al mig de la Sierra.
Durant el camí, la selva és frondosa plena d'animals (monos, cucs, cigales, papallones...) i quan arribem al mar, al Cabo San Juan el paisatge i la platja és espectacular. Sorra blanca, pedres gegants i una aigua blava...
Ens banyem una estona i anem a buscar unes hamaques per passar la nit, arran de mar, amb la brisa i el soroll nocturn de la selva i el mar de fons que ajuden a dormir.
Al matí anem a la platja de Piscinas. De fet és una de les poques on pots banyar-te, perquè hi ha molts corrents marins a la zona i molta gent ha mort ofegada els últims anys... Allà sense aglomeracions passem un matí de platja fns que després de dinar decidim tornar al hostel i prepara el trajecte cap a Cartagena.

San Gil, al sud de Bucaramanga, és famosa pels esports d'aventura. De fet la ciutat no té massa atractiu, si no és per ser el centre d'atractius naturals, zones d'esports d'aventura, i atractius turístics, però en si, no és excepcional.
Arribem allà a la tarda i busquem lloc per dormir. Decidim que el dia següent anirem a Barichara, una ciutat que ha mantingut el seu entramat i l'estil de construcció típicament colonial. La ciutat mereix un volta i es pot fer una caminada fins  Guane, el problema, es que només d'arribar fa un ruixat de maria santíssima. Decidim mentre esperem si deixa de ploure, anar a fer un cafè (de fet em penso que estem bevent més cafè que aigua). Després fem una volta pel poble i decidim no fer la caminada. El fang és com cervell de gat i s'enganxa moltíssim. Així que un cop feta la volta tornem a San Gil on fem una volta pel poble. Aprofitem per comprar i tastar les famoses hormigas culonas, que no deixen de ser insectes torrats (tots tenen el mateix gust) però fa gràcia veure-les dins el pot.



Acabem el dia amb unes partides de Rummy al hostel i preparant la nostra sortida, doncs demà sortim cap al Carib. Hem trobat una companyia que fa descomptes als motxillers i hostels (Expresso Brasilia) i ens porten els bitllets a domicili.
Així deixarem el centre de Colombia i anirem cap al nord, al Carib, 12 horetes més de bus...