Sortim de Santa  Marta per una carretera que voreja la costa. Passem per Barranquilla, però no parem (és una ciutat industrial sense massa atractius9 i continuem. Anem en un microbus que va flechat per la carretera (un mica com a tònica de tot Sudamèrica) amb tanta mala fortuna o badant, s'emporta per davant una esquena d'ase i trenca l'amortiguació de la furgoneta. Per sort estem a 20 km de Cartagena i arribem sense probemes.
Cartagena és una ciutat gran, però amb una forma peculiar. Per una banda hi ha la ciutat emmurallada al centre, amb mar a cada banda. A un extrem es prolonga una península cap a la zona de Bocagrande i Bocachica, plena d'edificis altíssims. Alguns l'han denominat la Miami de Sud-Amèrica. A l'altre la ciutat ha crescut i s'ha expandit amb barris més modestos i humils
EL nostre hostel està a la zona de Bocagrande, en una caseta planta i pis. Un xic apartat del centre, però ben airejat banda i banda per la brisa de mar, doncs la calor és sufocant.  A l'habitació aire acondicionat per dormir, s'agraeix.
Aprofitem els dies d'estada a Cartagena per anar al es platges de Barú i conèixer una mica el entre històric i la zona emmurallada. És una ciutat molt turística, massa pel nostre gust. Passegem i parlem amb la gent, fins i tot parlem amb un senyor que havia estat a Catalunya amb l'equip ciclista cafè de Colombia, que ens dona quatre informacions de què fer i visitar a la ciutat i al país. La nostra visita, doncs acaba aviat un cop vista la ciutat i els voltants.... És una ciutat per un parell de dies, no més. Per fer-vos una idea, podeu veure el vídeo de Callejeros Viajeros a Cartagena de Indias:

En la nostra estada a Cartagena de Indias  aprofitem per anar a Playa Blanca, a l'Illa de Barú. Decidim anar per terra, amb bus fins a Pasacaballos (1700 COP), passar amb ferry (500 COP) i llavors amb mototaxi fins a la platja (6000 COP). Així arribem abans que la gent que va en barca. Quan arribem fa un sol espectacular i l'aigua és calenta i blava: Caribe!!!. Ens posem en una ombra i passem el mati entre la tumbona i l'aigua, menjant entrepans i bevent aigua que portàvem, perquè tot és molt car aquí. Poc a poc van arribant les barques que porten la gent que ha fet el tour Cartagena - Islas del Rosario - Barú, i que venen a dinar.



És un tour que ens hem estalviat, ja que si no vols fer snorkel o veure l'aquari no val la pena. Cap a primera hora de la tarda, en qüestió de mitja horeta es tapa el cel i fa un ruixat d'estiu espectacular, amb alguns llamps i trons, 2 dels quals peten prop nostre sobre el mar... I després de la pluja ve la calma. Negociem amb un barquer i tornem amb barca cap a Cartagena. Barca ràpida (jo em sento com un fardo de haixix) i amb 40 minuts a tota pastilla arribem a bon port.  Tonem cap al hostel, i a descansar i dormir a l'habitació, on per sort hi ha aire condicionat!

Sortim de San Gil a la tarda direcció al Carib. Passem la nit al bus amb una mica de fresca per l'aire condicionat. Quan baixem del bus a Santa Marta fa molta calor i bastanta humitat. Agafem un taxi per anar al centre, al Hostel Candela y Chocolate, al centre de Santa Marta. La ciutat és la més vella del continent amb més de 470 anys (curiosament hem estat a la ciutat més jove del continent, el Chalten a l'Argentina, fundada l'any 1985) a tocar el mar i amb la Sierra Nevada a les seves espatlles. El clima és humit i calorós, però t'habitues, en part gracies als ventiladors.
La ciutat en si no té massa atractius, però té el Parc Nacional del Tayrona entre la Sierra i el mar. Passem el vespre xerrant amb en Daniel (el noi que porta el hostel) sobre cultura, llengua i musica de Colombia, especialment de la zona costera del nord: tot un pou de ciència. També decidim fer una excursió i anar a dormir a la platja.



Amb bus anem fins a Calabazo on comença un camí, primer de pujada i després de baixada fins al mar, passant per les ruïnes de Pueblito. De fet gran part de Sierra Nevada té prohibit el seu accés a turistes i civils, perquè hi ha moltes tribus indígenes i llocs sagrats. Aquestes mateixes tribus, o els seus antecessors, varen se els que varen construir Pueblito o La Ciudad Perdida, al mig de la Sierra.
Durant el camí, la selva és frondosa plena d'animals (monos, cucs, cigales, papallones...) i quan arribem al mar, al Cabo San Juan el paisatge i la platja és espectacular. Sorra blanca, pedres gegants i una aigua blava...
Ens banyem una estona i anem a buscar unes hamaques per passar la nit, arran de mar, amb la brisa i el soroll nocturn de la selva i el mar de fons que ajuden a dormir.
Al matí anem a la platja de Piscinas. De fet és una de les poques on pots banyar-te, perquè hi ha molts corrents marins a la zona i molta gent ha mort ofegada els últims anys... Allà sense aglomeracions passem un matí de platja fns que després de dinar decidim tornar al hostel i prepara el trajecte cap a Cartagena.

San Gil, al sud de Bucaramanga, és famosa pels esports d'aventura. De fet la ciutat no té massa atractiu, si no és per ser el centre d'atractius naturals, zones d'esports d'aventura, i atractius turístics, però en si, no és excepcional.
Arribem allà a la tarda i busquem lloc per dormir. Decidim que el dia següent anirem a Barichara, una ciutat que ha mantingut el seu entramat i l'estil de construcció típicament colonial. La ciutat mereix un volta i es pot fer una caminada fins  Guane, el problema, es que només d'arribar fa un ruixat de maria santíssima. Decidim mentre esperem si deixa de ploure, anar a fer un cafè (de fet em penso que estem bevent més cafè que aigua). Després fem una volta pel poble i decidim no fer la caminada. El fang és com cervell de gat i s'enganxa moltíssim. Així que un cop feta la volta tornem a San Gil on fem una volta pel poble. Aprofitem per comprar i tastar les famoses hormigas culonas, que no deixen de ser insectes torrats (tots tenen el mateix gust) però fa gràcia veure-les dins el pot.



Acabem el dia amb unes partides de Rummy al hostel i preparant la nostra sortida, doncs demà sortim cap al Carib. Hem trobat una companyia que fa descomptes als motxillers i hostels (Expresso Brasilia) i ens porten els bitllets a domicili.
Així deixarem el centre de Colombia i anirem cap al nord, al Carib, 12 horetes més de bus...

Arribem a la zona de Salento i quedem fascinats pels paisatges. Tot és verd, camps boscos i el cel variable. És el cor de la zona del Quindio, productora de cafè i també zona ramadera. El relleu està conformats per muntanyetes, turons, rius, algun planer i pujades i baixades.  A més, entre la vegetació sobresurt alguna palmera de cera, arbre nacional de Colombia. Els grangers, van amb barret, poncho, matxet, fuet i catiusques... El cotxe típic el Jeep Willy, usat de taxi i a nivell particular.



Un cop arribats a Salento va costar trobar lloc per dormir, però en Lluís de l'Hotel Segorbe, un castellonenc afincat a Salento ens va adreçar a la Casa de Lili (des d'aquí moltes gràcies Lluís). Allà ens varen atendre com a casa. Vàrem aprofitar els dies a Salento per anar a veure una finca cafetera i veure tot el procés de cultiu, recol·lecció i producció de cafè. També vàrem visitar el Parc Nacional de Cocora. Un paisatge esplèndid i ple de palmeres de cera. Aquestes palmeres tenen un tronc llarg i prim que pot arribar as 60 metres. Al seu costat costa de creure que no caiguin amb una ventada i cost enquadrar-les a la càmera. Fem una caminada de 5quatre horetes per dins el parc acompanyats per núvols que en alguns moments ens tapen la vista, però ajuden a combatre un Sol quasi vertical sobre el cat.



Anem també a prendre un cafè al local de Jesús Martin, on hem pres un dels millors expressos de la nostra vida i per descomptat del viatge.
Finalment amb ganes per conèixer la zona de Bucaramanga, però amb pena per deixar la Lili i família, sortim al vespre cap Armenia per agafar un bus nocturn a Bucaramanga