Arribem a Lima després d'un viatge tranquil i ens acomodem en un Hostal a la zona de Miraflores. La nostra precipitació i les ganes de no molestar i donar la tabarra fan que finalment no anem a casa de la família del nostra amic Jordi de Pineda. La llàstima és que ens esperaven amb il·lusió... des d'aquí mil disculpes.
Lima és una ciutat molt gran i segons diuen (com totes) perillosa. La zona on estem és de les poques que et diuen que pots anar dia i nit tranquil·lament pel carrer. De fet es una zona pija amb moltes empreses modernes i fashions i cases i pisos molt selectes. Sense anar més lluny, el hostel és una gran mansió reconvertida a hostel, amb grans habitacions, jardí, un bany amb jacuzzi i una escala, vitralls, menjador i cuines gegants.
Visitem el centre de la ciutat, les catacumbes (de fet són criptes amb uns grans ossaris) i passegem pel centre fins a la zona del Museu d'art Contemporani on hi ha uns parcs molt ben enjardinats i amb activitats i gent per tot arreu. Fem una visita a Museu de la gastronmia de Perú on descobrim plants que tenim pendents de provar, o per exemple, que les màquines de fer pollastres a l’ast (ells en diuen pollo a la brasa) es varen inventar a Perú.



El dia següent ens preparem per marxar de nou cap a la muntanya ,a Huaraz, entre la Cordillera Blanca i la Cordillera Negra.
Quan marxem de la ciutat (que és gegantina) ens queda la sensació de què potser ens hi havíem de quedar algun dia més. De fet no descartem res i com a tot arreu tenim ara una bona excusa per tornar-hi.

Arribem a Lima després d'un viatge tranquil i ens acomodem en un Hostal a la zona de Miraflores. La nostra precipitació i les ganes de no molestar i donar la tabarra fan que finalment no anem a casa de la família del nostra amic Jordi de Pineda. La llàstima és que ens esperaven amb il·lusió... des d'aquí mil disculpes.
Lima és una ciutat molt gran i segons diuen (com totes) perillosa. La zona on estem és de les poques que et diuen que pots anar dia i nit tranquil·lament pel carrer. De fet es una zona pija amb moltes empreses modernes i fashions i cases i pisos molt selectes. Sense anar més lluny, el hostel és una gran mansió reconvertida a hostel, amb grans habitacions, jardí, un bany amb jacuzzi i una escala, vitralls, menjador i cuines gegants.
Visitem el centre de la ciutat, les catacumbes (de fet són criptes amb uns grans ossaris) i passegem pel centre fins a la zona del Museu d'art Contemporani on hi ha uns parcs molt ben enjardinats i amb activitats i gent per tot arreu. Fem una visita a Museu de la gastronmia de Perú on descobrim plants que tenim pendents de provar, o per exemple, que les màquines de fer pollastres a l’ast (ells en diuen pollo a la brasa) es varen inventar a Perú.



El dia següent ens preparem per marxar de nou cap a la muntanya ,a Huaraz, entre la Cordillera Blanca i la Cordillera Negra.
Quan marxem de la ciutat (que és gegantina) ens queda la sensació de què potser ens hi havíem de quedar algun dia més. De fet no descartem res i com a tot arreu tenim ara una bona excusa per tornar-hi.

Fem el viatge de Cusco a Nazca de nit en un servei V.IP amb llits superamples... a full!!! Ens despertem envoltats de desert i el bus ens deixa a Nazca. Busquem un hostal i contactem amb un couchsufer que ens dona quatre indicacions de què fer. Anem a dinar a una cevicheria per rumiar una mica i decidir entre veure ruïnes, pedres, aqüeductes i les famoses línies de nasca. A la tarda fem una volta per les agències per veure quines opcions ens ofereixen quant a vols i tours. Decidim buscar i negociar i al final al matí següent anem a l'aeroport a buscar un vol barat (que sembla la millor opció) per veure es línies des del cel. Al final ens estalviem 20 dòlars que són molts i molts diners.... i cap amunt. El control de seguretat és com tots el aeroports i et fan treure tot allò metàl•lic. Jo sense pensar-hi porto el ganivet que em fan deixar, amb la promesa que quan baixi el podré recuperar...



L'avioneta, per 12 passatgers és prou grossa i moderna. Tota plena de pantalletes i botons sembla més aviat un boeing, però dona confiança. Reparteixen els passatgers segons el pes per equilibrar la nau, agafem pista i ens enlairem. Fem l’aproximació a les figures i el copilot comença a fer de guia i nombrar una a una les figures que anem veient. Algunes es veuen millor que d'altres, però en general me les imaginava mes grans. En realitat costen de veure, perquè tot el desert està ple de línies i figures. Algunes son antics camins, d'altres, camins més moderns i algunes altres son pre-inques,  EL tema és que plou tan poc que no s’erosionen per res i d'aquí que perdurin tant en el temps. Al cap de 30 minuts tornem a aterrar sense cap contratemps i anem l'hostal a fer les maletes, camí d'Ica. SI voleu veure-les amb detall cliqueu aquí

Després d'una setmaneta a Cusco veient pedres i més pedres, coneixent els inques i els seus estils de construcció, veient encerts (pocs) i desgràcies de la conquesta dels espanyols (molt educadament en diuen simbiosi), ens queda la cirereta del pastís: visitar el Machu Pichu. La manera més habitual és combinar bus + tren + bus i arribes a lloc i en un dia pots veure (molt de pressa) les ruïnes i tornar a Cusco.
La nostra opció es un xic més llarga i bastant més barata: hem trobat una agència que per 75 sols (uns 25 euros) ens fa el trajecte des de Cusco a Hidroelèctrica, uns 300km) pujant fins a 4500 metres i baixant a 1200 a la seva,  i la tronada dos dies després. La resta caminant.
Així sortim de Cusco a les 8 del matí i set hores després, comencem a caminar des d'Hidroelèctrica cap a Aguas Calientes amb un temps de 1h i 50m, per uns 11 quilòmetres planers pel cantó de la via del tren. Allà dormim i ens aixequem a les 5, caminem fins a l'entrada del Machu Pichu, uns 400 metres de desnivell en aproximadament 5 km. Un cop allà creuem les ruïnes i a les 7 som a la porta del Wayna Pichu. Per entrar-hi necessites haver comprat l'entrada amb antelació, perquè només pugen 400 persones. El Wayna Pichu és la muntanya que surt al fons de les típiques fotos del Machu Pichu i és una mica dret. De fet el camí (la majoria en trams d'escalons de pedra uns 300 metres d'altura, segueix just al cantó del cingle fins arribar a dalt on hi ha feixes de cultiu i algunes edificacions. La veritat, l'altura impressiona una mica, sobretot al baixar...



A les 9 tornem a ser a les ruïnes i després d'esmorzar fora del recinte, tornem a entrar, i guia en mà (bé, a l'orella, perquè és una audioguia) recorrem totes les ruïnes fins passades les 2 del migdia. Tot el conjunt és espectacular, i envoltat de penya-segats poblats de plantes selvàtiques i amb el riu 800 metres més avall. Les fotos no fan justícia del monument, però serveixen per fer-se'n una idea...
Sortim, dinem i baixem caminant altre cop cap a Aguas Calientes, on anem a dormir aviadet perquè estem cansats. EL diumenge, sortim a les 11 direcció cap a Hidroelèctrica, on ens espera el transport cap a Cusco, on arribem passades les 9 del vespre... més temps, més salut i menys diners...

Després d'una setmaneta a Cusco veient pedres i més pedres, coneixent els inques i els seus estils de construcció, veient encerts (pocs) i desgràcies de la conquesta dels espanyols (molt educadament en diuen simbiosi), ens queda la cirereta del pastís: visitar el Machu Pichu. La manera més habitual és combinar bus + tren + bus i arribes a lloc i en un dia pots veure (molt de pressa) les ruïnes i tornar a Cusco.
La nostra opció es un xic més llarga i bastant més barata: hem trobat una agència que per 75 sols (uns 25 euros) ens fa el trajecte des de Cusco a Hidroelèctrica, uns 300km) pujant fins a 4500 metres i baixant a 1200 a la seva,  i la tronada dos dies després. La resta caminant.
Així sortim de Cusco a les 8 del matí i set hores després, comencem a caminar des d'Hidroelèctrica cap a Aguas Calientes amb un temps de 1h i 50m, per uns 11 quilòmetres planers pel cantó de la via del tren. Allà dormim i ens aixequem a les 5, caminem fins a l'entrada del Machu Pichu, uns 400 metres de desnivell en aproximadament 5 km. Un cop allà creuem les ruïnes i a les 7 som a la porta del Wayna Pichu. Per entrar-hi necessites haver comprat l'entrada amb antelació, perquè només pugen 400 persones. El Wayna Pichu és la muntanya que surt al fons de les típiques fotos del Machu Pichu i és una mica dret. De fet el camí (la majoria en trams d'escalons de pedra uns 300 metres d'altura, segueix just al cantó del cingle fins arribar a dalt on hi ha feixes de cultiu i algunes edificacions. La veritat, l'altura impressiona una mica, sobretot al baixar...



A les 9 tornem a ser a les ruïnes i després d'esmorzar fora del recinte, tornem a entrar, i guia en mà (bé, a l'orella, perquè és una audioguia) recorrem totes les ruïnes fins passades les 2 del migdia. Tot el conjunt és espectacular, i envoltat de penya-segats poblats de plantes selvàtiques i amb el riu 800 metres més avall. Les fotos no fan justícia del monument, però serveixen per fer-se'n una idea...
Sortim, dinem i baixem caminant altre cop cap a Aguas Calientes, on anem a dormir aviadet perquè estem cansats. EL diumenge, sortim a les 11 direcció cap a Hidroelèctrica, on ens espera el transport cap a Cusco, on arribem passades les 9 del vespre... més temps, més salut i menys diners...