Torres del Paine
Amb tot a punt sortim aviat cap a l'entrada del parc (a 80 km de Puerto Natales). L'objectiu, tramat els dies previs, és estalviar-se el màxim de diners possibles. Ens acompanya el nostre couch, en Pablo, que ens donarà un cop de mà. De moment, anant amb cotxe, reduïm les despeses de transport.
Entrem a parc abans que obrin i ens estalviem l'entrada. Ens parem a saludar el seu oncle, en el càmping Pehoé, que ens acompanya a deixar el cotxe a l'entrada del Parc on comencem l'excursió.
Comença el trekking amb un dia assolellat i comencem a pujar cap al campament Torres, a la base de les Torres.
Farem un petit incís.... el parc es divideix en 2 massissos per dir-ho d'alguna manera. Per una banda hi ha les Torres del Paine, i per l'altra els Cuernos del Paine. L'objectiu és anar a la base de les torres, vorejar-les pel sud, pujar per la part central, entre els dos massissos (Valle Francés), retrocedir i vorejar els Cuernos pel sud, també, fins arribar a la glacera Grey, completant una W d'est a Oest, i fer la tornada en catamarà o a peu, per la vora del llac Pehoé.
Arribem al Campament Torres (gratuït) i el guarda ens informa de la previsió meteorològica nefasta pels propers dies. Muntem les tendes i pugem una hora més fins a la base de les Torres. EL paisatge espectacular!!!.
Després de mitja hora d'estar badant, baixem, sopem i a dormir....
AL matí, una capa de neu de 3 centímetres cobreix el bosc i les tendes... esmorzem, repleguem i cap a la següent parada. El temps canvia i passem de Sol, a neu, puja, però sempre vent, molt de vent.
Arribem al Campament Cuernos, on en Pablo hi té un amic. Allà ens cedeixen dues tendes ja muntades sense pagar res!!!. A més és l'aniversari de la Vane i ens regalen un sopar calent a refugi, amb una ampolla de vi... un luxe en un lloc on tot arriba a peu!!! Tota la nit fa molt vent i a matí ens desaconsellen anar al Valle Francés, doncs està tot tapat i no veurem res... així continuem cap al Campament Vertice, al peu del llac Pehoé. Allà paguem per acampar i esperem que el temps millori. A matí següent, decidim pujar cap a la Glacera Grey. 3 hores de pujada amb molt vent, però és la primera glacera que veig en directe i és impressionant, immensa... es 3 llengües frontals superen els 5 km de llargada!!!.
Amb la feina feta baixem cap al campament, pleguem veles i dinem. Allà esperem el catamarà, on en Pablo coneix el capità i ens estalviem de nou el passatge. Un cop creuat el llac, recollim el cotxe i 8 km cap a casa de tornada.... Tot ens ha sortit rodó
dos comentarios
