Parque Vaca(na)cional de los Alerces
Després de les festes i d'haver pujat al Piltiquitron ens plantegem el repte de travessar el Parc Nacional de los Alerces, a l’Oest d'Esquel. És un dels parcs nacionals més grans d'Argentina i pensem que trobarem camins solitaris enmig d'arbres mil•lenaris. Agafem el bus i ens plantem a la porta del Parc on ens cobren la pertinent quota a estrangers. Parem en el càmping lliure molt ben equipat i passem la nit. Ens adonem que la gent ve a qui a passar vacances tranquil•lament a la riba del llac com si d'una platja es tractés i ni un motxiller o excursionista amb pinta de caminar. Al matí sortim per la huella andina, un camí de trekking que té segueix els Andes de nord a sud. Després de 4 hores parem en un altre càmping a refrescar-nos i banyar-nos i es corrobora les nostres sospites. Més gent de vacances i pocs caminadors. Fem un recompte i ens havia passat per alt, però una vintena de càmpings en 55km de pista forestal indica que estem en un gran complex turístic enmig d'un parc natural, gens pensat pel trekking. No està malament, però no és el que ens esperàvem... la gent està controlada en els càmpings i no embruta la resta... també hem constatat que com més a Sud, més R12 i mes cúmbia, asados i festa. Al haver-hi trams que no podem utilitzar de la huella andina, agafem el bus fins a la última parada, on surt un camí no apte per cotxes que porta fins al Lago Krugüer. Sortim aviat al matí, pugem per un camí enmig de canyers, arbres gegants i ocells selvàtics. La calor es va intensificant, fins arribar a un coll on la temperatura puja i els tàbacs ens acribillen, especialment a en Pepe...
Finalment sortim d'aquí i fem una baixada fins a una platja turquesa on estem sols. Decidim parar aquí i passem tot el dia com si fóssim nàufrags. Pesquem, mengem, prenem el Sol... finalment un camí tranquil per sentir-nos sols enmig de la natura. La sort no ens és propícia, però quasi pesquem una truita de 3 quilos que salta i es regira fins a desenganxar-se de l'ham i sopem arròs bullit. El dia següent tornem tranquil•lament per on hem vingut...
De tornada al Bolson, uns dies de descans i relax, preparant la marxa cap a Bariloche, amb un parell de sessions de cinema a la fresca al pati e casa: Hacia rutas salvajes (Into the wild) i Un cuento chino, totes dues recomanables
dos comentarios
